Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 1–9 sur 10 résultats

  • Le Dieu de Jaurès

    Le Dieu de Jaurès

    24,00

    « Je ne suis pas de ceux que le mot Dieu effraie. J’ai, il y a vingt ans, écrit sur la nature et Dieu et sur leurs rapports, et sur le sens religieux du monde et de la vie, un livre dont je ne désavoue pas une ligne... », proclamait Jean Jaurès à la tribune de la Chambre en janvier 1910.

  • Louisa Paulin de la vie à l’œuvre

    22,00

    Les auteurs des communications ici rassemblées [...] ont été surpris et subjugués par la dimension de la femme, du poète, de la musicienne et de la lectrice, bien au fait de la problématique de la création contemporaine, tant en langue française comme en langue occitane.

  • Portulan

    19,00

    Portulan I, aquò’s l’encontre apassionat d’un Occidental amb l’Autre, l’Afganistan rufe, amb sa sensualitat, lo rafinament despolhat de sos pòbles e de sos desèrts. Portulan II, dempuèi la misèria e los enebriaments de las Índias, seguís los camins dels Imalaias, cap a Ladakh, lo Tibet occidentau.

  • Lo Princilhon

    15,00

    « Una estranha votz pichonèla me desrevelhèt. Me fasiá : « Se vos plai… dessenha-me un moton ! » Me quilhèri coma folzejat pel tròn. Me freguèri plan los uèlhs. Regassèri. E te vegèri un omenet, quicòm d’extraordinari, que m’espiava grèvament. »

  • Los tres gendres del paure òme

    13,00

    « L’istòria es de las pus polidas, comola d’images e de personatges magics… Aquò’s règla quasiment generala que los contes se devon acabar dins lo bonur del protagonista principal. Amb aqueste, non : es dins lo big sleep de la mòrt que tot se clava… »

  • La cosina a vista de nas

    22,00

    Dintradas, ensaladas, sopas e bolhons, moletas, pastas, legums, peisses, porcalha, confit e fetge gras, carn, salsa, consèrvas, dessèrts, confiments o bevendas : 120 recèptas d’en cò nòstre amb tot çò que cal per las capitar. E una introduccion sus las fèstas d’un còp èra.

  • Contes de Gaulena

    9,00

    Lo grand especialista de toponimia que foguèt Ernèst Negre nos tòrna metre la lenga d’òc en boca dins l’unitat de lòc e de temps del seu vilatge d’a passat temps. Un omenatge coral a totes los seus.

  • L’orsa

    3,50

    « Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.

  • La Desqueta de la mameta


    Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?