Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 1–9 sur 11 résultats

  • Jean-Pierre Chabrol - Racontes a sotavotz, Revirada a l’occitan de Patric Sauzet « Contes à mi-voix » traduits en occitan par Patrick Sauzet

    Racontes a sotavotz

    15,00

    Aquestes brèus racontes de Jean-Pierre Chabròl fan descobrir d'un biais gostós, son mond, son òbra e son país, la Cevena. Parlan de son engatjament, de sa revòlta, de sa vida e de sa familha, amb una votz pròcha e sincèra. Mòstran las transformacions de la Cevena, entre tradicion e modernitat, entre resisténcia e adaptacion.

  • Lo Salvatjon / L’Innocent

    12,00

    « Victor », « l’enfant sauvage de l’Aveyron » : Leopòld Durand a caminat sus sas pesadas e li a tornada la paraula en òc. Tant el coma Pierre Calmette, en francés, amb lor coneissença del païs, dels òmes del temps e de uèi, espolson lo mit.

  • Lo cabrièr de las paraulas

    12,00

    El es ensenhaire, ela infirmièra. An tres dròlles e se meton a abalir de cabras, de cabras que ne fan parlar mai d’un dins lo vilatge. Fantasiá, causida o biais de se plegar al voler del lòc ?

  • La Coa de la Cabra

    13,50

    De vèrs 1940, un enfant de vinhairons dins l’univèrs claus d’un vilatge. La familha, la natura, lo trabalh, vistes pels uèlhs d’un mainatge. Lo jornal pòrta los ressons de la guèrra. La patria, sola se’n tracha l’escòla…

  • Contes de Gaulena

    9,00

    Lo grand especialista de toponimia que foguèt Ernèst Negre nos tòrna metre la lenga d’òc en boca dins l’unitat de lòc e de temps del seu vilatge d’a passat temps. Un omenatge coral a totes los seus.

  • Jaurés e Occitània

    10,00

    « Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.

  • L’ospitau

    3,50

  • Ma mòrt, ma miga, mon amor

    3,50

    Lo Dr Baranhet se tua dins un accident de veitura. Rebaladís de la mòrt, rebaladís de la vida ? Lo raconte comença a la primièra persona, de l’autre pan del miralh. Bernat de la flor de liri barrutla pel païs. Quina nafradura li faguèt cambiar de vida ? Quin espèr lo buta ?

  • Escrichs

    10,00

    Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemà, d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.