Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 64–72 sur 72 résultats

  • Bestiari, Aubres, Vinhas

    9,50

    De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire Francés i met lo gran de sal sus la coga.

  • Occitans sens o saber ?

    6,50

    Consí òm pòt prene consciéncia de son occitanitat ? Perqué la far nòstra e la defendre ? E qué vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.

  • Cronicas dau reire jorn

    4,00

    « E adès serà l’alba ? » tòrna demandar Bèc, pionièr d’amor e incendiari de jòia. « Poemas argerians », del temps de la guèrra, e « Cançons de pas cantar », de las annadas setanta : tant de cridas acusairas jetadas pel morre del temps nòstre.

  • Ma mòrt, ma miga, mon amor

    3,50

    Lo Dr Baranhet se tua dins un accident de veitura. Rebaladís de la mòrt, rebaladís de la vida ? Lo raconte comença a la primièra persona, de l’autre pan del miralh. Bernat de la flor de liri barrutla pel païs. Quina nafradura li faguèt cambiar de vida ? Quin espèr lo buta ?

  • Escrichs

    10,00

    Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemà, d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.

  • Poemas d’amor e de mòrt


    Una quista per dessobtar las raices de l’èsser, e mai las pus prigondas, arrapadas al pus sec de la bosiga e del causse. Un partiment de la fe dins la vida e tota creacion, dins un amor total qu’escalpra e qu’alisa lo poema.

  • Lo Manifèst del Partit communista

    5,00

    Un simbòl e un monument. Lo Manifèst es seguit d’un tèxt d’Engels de 1846 sus « la nacionalitat de la França de Sud » e d’un autre, de la Republica democratica de Vietnam, en referéncia a Mistral, sus « la lenga nacionala ».

  • Los carbonièrs de La Sala

    10,00

    La cauma granda de La Sala (Decazeville), de desembre de 1961 a febrièr de 1962. L’an I de l’engatjament politic occitanista e la primièra mobilizacion per viure al païs. Lo minaire Andrieu Pradèl, Mouly e Bodon i faguèron entendre lor votz.

  • Las cronicas de Viure

    10,00

    De 1964 a 1973, editorialista, reportaire, pamfletari, istorian, critic literari, las contribucions d’Ives Roqueta a la revista Viure foguèron decisivas. Se meritan totjorn la visita. Mai que jamai, per melhor saupre d’ont venem e ont anam.