Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 55–63 sur 69 résultats

  • Retrach del colonisat

    5,00

    Per un Josieu tunisian, de la descolonizacion, ont totes los cinc continents se reconeguèron. entrevista originala de l’autor sus la culturas minoritàrias de l’exagòn.

  • Lo Decameronet

    9,00

    Un rodelet d’escrivans congressistas que subrevivon aclapats dins los escombres d’un castèl d’Urbino. Jos la fusta pintada que retarda lo desastre dònan vam a lors pantaisses erotics. La paraula creairitz desfisa la mòrt.

  • Questions de lenga

    12,00

    Es pas un manual tractant de tot. Mas, que siá pels mots, lor formacion, lor prononciacion o lor grafia, los biaisses de dire o las dificultats gramaticalas las pus caninas, aqueste recuèlh fa lum amb exemples e citations.

  • Mistral ou l’illusion

    13,50

    Contre le mythe et l’hagiographie, Robert Lafont renouvelle l’approche de l’homme, de ses choix politiques et de son oeuvre. Un éclairage lucide sur la portée et les limites de la renaissance occitane du XIXe siècle.

  • Nani Monsur

    5,00

    Lo « Nani Monsur » de l’autor es dialectic coma es critic. Robert Lafònt i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir.

  • La tèrra deis autres

    6,50

    1956 : un apelat de Marselha es mandat en Argeria. Vida de casèrna, gardian de faro, puèi afectacion dins un comandò. Aquo’s pas que l’abans-tast d’un roman d’accion, pel bled e dins la casbà d’Argièr, que se despartís pas jamai d’una amira politica.

  • Bestiari, Aubres, Vinhas

    9,50

    De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire Francés i met lo gran de sal sus la coga.

  • Occitans sens o saber ?

    6,50

    Consí òm pòt prene consciéncia de son occitanitat ? Perqué la far nòstra e la defendre ? E qué vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.

  • Cronicas dau reire jorn

    4,00

    « E adès serà l’alba ? » tòrna demandar Bèc, pionièr d’amor e incendiari de jòia. « Poemas argerians », del temps de la guèrra, e « Cançons de pas cantar », de las annadas setanta : tant de cridas acusairas jetadas pel morre del temps nòstre.