Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 46–54 sur 62 résultats

  • Pròsas geograficas

    12,00

    Dins son marselhés ruscós e drud, lo que fa totjorn sens trantalhar l’encambada primièra del costat de la lutz franca que se lèva nos apèla a viure. Sa mesura e son espèr son los de l’òme quilhat e sa fe d’eretic es raianta e contagiosa.

  • Cants de nòstrei pòbles encabestrats

    9,00

    Un montjòia poetic a cima d’una experiéncia viscuda, un rajolament d’images, una paraula de mai en mai liura, una litania, la del grand amor fàcia a la mòrt, als empèris e als genocidis.

  • Jaurés e Occitània

    10,00

    « Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • Terre promise, terre offerte

    13,00

    Un médecin du pays cathare à l’écoute du dire des malades et des maladies. Un arc-en-ciel de recettes alimentaires, vitales et spirituelles. Un livre mûri pendant des années, dans une langue éblouissante. Un chant de liberté et un chemin de vie.

  • Retrach del colonisat

    5,00

    Per un Josieu tunisian, de la descolonizacion, ont totes los cinc continents se reconeguèron. entrevista originala de l’autor sus la culturas minoritàrias de l’exagòn.

  • Mistral ou l’illusion

    13,50

    Contre le mythe et l’hagiographie, Robert Lafont renouvelle l’approche de l’homme, de ses choix politiques et de son oeuvre. Un éclairage lucide sur la portée et les limites de la renaissance occitane du XIXe siècle.

  • Nani Monsur

    5,00

    Lo « Nani Monsur » de l’autor es dialectic coma es critic. Robert Lafònt i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir.

  • Bestiari, Aubres, Vinhas

    9,50

    De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire Francés i met lo gran de sal sus la coga.