Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 46–54 sur 56 résultats

  • La tèrra deis autres

    6,50

    1956 : un apelat de Marselha es mandat en Argeria. Vida de casèrna, gardian de faro, puèi afectacion dins un comandò. Aquo’s pas que l’abans-tast d’un roman d’accion, pel bled e dins la casbà d’Argièr, que se despartís pas jamai d’una amira politica.

  • Occitans sens o saber ?

    6,50

    Consí òm pòt prene consciéncia de son occitanitat ? Perqué la far nòstra e la defendre ? E qué vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.

  • Escrichs

    10,00

    Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemà, d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.

  • Lo peis de boès dins lo metrò

    5,00

    La vila, lo metrò, l’impersonalitat de l’admi­nistracion e l’irresponsabilitat de totas las ierarquias. La molonada e la bolegadissa : Parisencs e provincials, Occitans, Negres e Arabis, adaptats o pas. Lo derisòri de l’òme, de sos objèctes e de sa sentimentalitat.

  • Las passejadas de Martin de Castanet en Egipte

    3,50

    Martin de Castanet a conegut Bonaparta. A l’ombra de las piramidas, montat sus son ase e armat de son parapluèja, a desroïdas las armadas enemigas e l’a tirat d’embarràs… Abans de se’n tornar al païs.

  • Lo Manifèst del Partit communista

    5,00

    Un simbòl e un monument. Lo Manifèst es seguit d’un tèxt d’Engels de 1846 sus « la nacionalitat de la França de Sud » e d’un autre, de la Republica democratica de Vietnam, en referéncia a Mistral, sus « la lenga nacionala ».

  • Juli d’Omenac, o pren pas per rire

    3,50

    Aquí lo senhor d’Omenac, en plena Edat Mejana, a son afar demest los trobadors mai famoses, guirguilhs e guèrras entre senhors vesins.

  • Juli Omenàs : e òc es la vida !


    Lucha contra la violéncia e proteccion de las bèstias, messa televisada e inseminacion artificiala, desvolopament del torisme e libertat sexuala : quitament al campèstre la vida càmbia !

  • Los carbonièrs de La Sala

    10,00

    La cauma granda de La Sala (Decazeville), de desembre de 1961 a febrièr de 1962. L’an I de l’engatjament politic occitanista e la primièra mobilizacion per viure al païs. Lo minaire Andrieu Pradèl, Mouly e Bodon i faguèron entendre lor votz.