Boutique
Affichage de 46–54 sur 56 rĂ©sultats
-
Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)
3,00€Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.
-
Revista VT n°1 – OccitĂ nia al sègle XIX
3,00€La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.
-
Mistral ou l’illusion
13,50€Contre le mythe et l’hagiographie, Robert Lafont renouvelle l’approche de l’homme, de ses choix politiques et de son oeuvre. Un Ă©clairage lucide sur la portĂ©e et les limites de la renaissance occitane du XIXe siècle.
-
Bestiari, Aubres, Vinhas
9,50€De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire FrancĂ©s i met lo gran de sal sus la coga.
-
Occitans sens o saber ?
6,50€Consà òm pòt prene consciĂ©ncia de son occitanitat ? PerquĂ© la far nòstra e la defendre ? E quĂ© vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.
-
Cronicas dau reire jorn
4,00€Â« E adès serĂ l’alba ? » tòrna demandar Bèc, pionièr d’amor e incendiari de jòia. « Poemas argerians », del temps de la guèrra, e « Cançons de pas cantar », de las annadas setanta : tant de cridas acusairas jetadas pel morre del temps nòstre.
-
Ma mòrt, ma miga, mon amor
3,50€Lo Dr Baranhet se tua dins un accident de veitura. RebaladĂs de la mòrt, rebaladĂs de la vida ? Lo raconte comença a la primièra persona, de l’autre pan del miralh. Bernat de la flor de liri barrutla pel paĂŻs. Quina nafradura li faguèt cambiar de vida ? Quin espèr lo buta ?
-
Escrichs
10,00€Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemĂ , d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.
-
Poemas d’amor e de mòrt
Una quista per dessobtar las raices de l’èsser, e mai las pus prigondas, arrapadas al pus sec de la bosiga e del causse. Un partiment de la fe dins la vida e tota creacion, dins un amor total qu’escalpra e qu’alisa lo poema.