Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 37–45 sur 51 résultats

  • Cants de nòstrei pòbles encabestrats

    9,00

    Un montjòia poetic a cima d’una experiéncia viscuda, un rajolament d’images, una paraula de mai en mai liura, una litania, la del grand amor fàcia a la mòrt, als empèris e als genocidis.

  • Jaurés e Occitània

    10,00

    « Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • Une trajective

    9,00

    Christophe a 18 ans, il aime la liberté, les filles sculpturales et le rock. Il hante les bois et fait retentir les murs de ses solos de batterie. Un adolescent comme bien d’autres mais illettré et déficient mental. Ses dits poétiques, imprévisibles et subversifs, recueillis par sa mère.

  • Retrach del colonisat

    5,00

    Per un Josieu tunisian, de la descolonizacion, ont totes los cinc continents se reconeguèron. entrevista originala de l’autor sus la culturas minoritàrias de l’exagòn.

  • L’ospitau

    3,50

  • Mistral ou l’illusion

    13,50

    Contre le mythe et l’hagiographie, Robert Lafont renouvelle l’approche de l’homme, de ses choix politiques et de son oeuvre. Un éclairage lucide sur la portée et les limites de la renaissance occitane du XIXe siècle.

  • Bestiari, Aubres, Vinhas

    9,50

    De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire Francés i met lo gran de sal sus la coga.

  • Occitans sens o saber ?

    6,50

    Consí òm pòt prene consciéncia de son occitanitat ? Perqué la far nòstra e la defendre ? E qué vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.