Boutique
Affichage de 37–45 sur 48 rĂ©sultats
-
Cants de nòstrei pòbles encabestrats
9,00€Un montjòia poetic a cima d’una experiĂ©ncia viscuda, un rajolament d’images, una paraula de mai en mai liura, una litania, la del grand amor fĂ cia a la mòrt, als empèris e als genocidis.
-
Jaurés e Occità nia
10,00€Â« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importĂ ncia a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.
-
La vida en tecnicolor
5,00€Poesia d’aligança, coma l’arca de la BĂblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.
-
Une trajective
9,00€Christophe a 18 ans, il aime la libertĂ©, les filles sculpturales et le rock. Il hante les bois et fait retentir les murs de ses solos de batterie. Un adolescent comme bien d’autres mais illettrĂ© et dĂ©ficient mental. Ses dits poĂ©tiques, imprĂ©visibles et subversifs, recueillis par sa mère.
-
Terre promise, terre offerte
13,00€Un mĂ©decin du pays cathare Ă l’écoute du dire des malades et des maladies. Un arc-en-ciel de recettes alimentaires, vitales et spirituelles. Un livre mĂ»ri pendant des annĂ©es, dans une langue Ă©blouissante. Un chant de libertĂ© et un chemin de vie.
-
L’ospitau
3,50€ -
Mistral ou l’illusion
13,50€Contre le mythe et l’hagiographie, Robert Lafont renouvelle l’approche de l’homme, de ses choix politiques et de son oeuvre. Un Ă©clairage lucide sur la portĂ©e et les limites de la renaissance occitane du XIXe siècle.
-
Bestiari, Aubres, Vinhas
9,50€De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire FrancĂ©s i met lo gran de sal sus la coga.
-
Cronicas dau reire jorn
4,00€Â« E adès serĂ l’alba ? » tòrna demandar Bèc, pionièr d’amor e incendiari de jòia. « Poemas argerians », del temps de la guèrra, e « Cançons de pas cantar », de las annadas setanta : tant de cridas acusairas jetadas pel morre del temps nòstre.