Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 37–45 sur 48 résultats

  • Lo Decameronet

    9,00

    Un rodelet d’escrivans congressistas que subrevivon aclapats dins los escombres d’un castèl d’Urbino. Jos la fusta pintada que retarda lo desastre dònan vam a lors pantaisses erotics. La paraula creairitz desfisa la mòrt.

  • Revista VT n° 8 – Femnas

    3,00

    Femmes au travail. L’experiéncia del grop Femnas-Fòrabanda. « Qui ten la lenga… » Provèrbis d’Occitània. Trobairitz. La femna dins la fèsta. Los cafès de femnas. Du côté de l’école des filles.

  • Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)

    3,00

    Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.

  • Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)

    3,00

    Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.

  • Juli Omenàs : Fai tirar

    3,50

    Amb sas vacas, son tractor e sas abelhas, la femna, los joves barrutlaires o las vilandresas, davant la television o a la vila, tot es pas lis, se’n manca !

  • Revista VT n°1 – Occitània al sègle XIX

    3,00

    La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.

  • La tèrra deis autres

    6,50

    1956 : un apelat de Marselha es mandat en Argeria. Vida de casèrna, gardian de faro, puèi afectacion dins un comandò. Aquo’s pas que l’abans-tast d’un roman d’accion, pel bled e dins la casbà d’Argièr, que se despartís pas jamai d’una amira politica.

  • Lo peis de boès dins lo metrò

    5,00

    La vila, lo metrò, l’impersonalitat de l’admi­nistracion e l’irresponsabilitat de totas las ierarquias. La molonada e la bolegadissa : Parisencs e provincials, Occitans, Negres e Arabis, adaptats o pas. Lo derisòri de l’òme, de sos objèctes e de sa sentimentalitat.

  • Las passejadas de Martin de Castanet en Egipte

    3,50

    Martin de Castanet a conegut Bonaparta. A l’ombra de las piramidas, montat sus son ase e armat de son parapluèja, a desroïdas las armadas enemigas e l’a tirat d’embarràs… Abans de se’n tornar al païs.