Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 37–45 sur 50 résultats

  • L’orsa

    3,50

    « Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.

  • Revista VT n° 11 – La vida e l’òbra d’Honnorat

    3,00

    Simon-Jude Honnorat (1783-1852). La vie et l’oeuvre d’Honnorat. Pour un statut de l’occitan. Colonisation, domination ou dépendance ? Le bilinguisme au Canada.

  • Questions de lenga

    12,00

    Es pas un manual tractant de tot. Mas, que siá pels mots, lor formacion, lor prononciacion o lor grafia, los biaisses de dire o las dificultats gramaticalas las pus caninas, aqueste recuèlh fa lum amb exemples e citations.

  • Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)

    3,00

    Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.

  • Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)

    3,00

    Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.

  • La Desqueta de la mameta


    Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?

  • Besadieu


    Dos contes. Besadieu es grand coma una montanha e sos uèlhs lusisson dins la nuèch. Mas l’enfantonèl n’a pas paur… Dins « Lo tropèl enairat » las fedas se daissan butar la borra, talament que quand arriba lo camion del maselièr, lo vent las pren.

  • Revista VT n°1 – Occitània al sègle XIX

    3,00

    La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.

  • Mistral ou l’illusion

    13,50

    Contre le mythe et l’hagiographie, Robert Lafont renouvelle l’approche de l’homme, de ses choix politiques et de son oeuvre. Un éclairage lucide sur la portée et les limites de la renaissance occitane du XIXe siècle.