Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 28–35 sur 35 résultats

  • Terre promise, terre offerte

    13,00

    Un médecin du pays cathare à l’écoute du dire des malades et des maladies. Un arc-en-ciel de recettes alimentaires, vitales et spirituelles. Un livre mûri pendant des années, dans une langue éblouissante. Un chant de liberté et un chemin de vie.

  • Retrach del colonisat

    5,00

    Per un Josieu tunisian, de la descolonizacion, ont totes los cinc continents se reconeguèron. entrevista originala de l’autor sus la culturas minoritàrias de l’exagòn.

  • Mistral ou l’illusion

    13,50

    Contre le mythe et l’hagiographie, Robert Lafont renouvelle l’approche de l’homme, de ses choix politiques et de son oeuvre. Un éclairage lucide sur la portée et les limites de la renaissance occitane du XIXe siècle.

  • Nani Monsur

    5,00

    Lo « Nani Monsur » de l’autor es dialectic coma es critic. Robert Lafònt i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir.

  • Occitans sens o saber ?

    6,50

    Consí òm pòt prene consciéncia de son occitanitat ? Perqué la far nòstra e la defendre ? E qué vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.

  • Escrichs

    10,00

    Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemà, d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.

  • Los carbonièrs de La Sala

    10,00

    La cauma granda de La Sala (Decazeville), de desembre de 1961 a febrièr de 1962. L’an I de l’engatjament politic occitanista e la primièra mobilizacion per viure al païs. Lo minaire Andrieu Pradèl, Mouly e Bodon i faguèron entendre lor votz.

  • Las cronicas de Viure

    10,00

    De 1964 a 1973, editorialista, reportaire, pamfletari, istorian, critic literari, las contribucions d’Ives Roqueta a la revista Viure foguèron decisivas. Se meritan totjorn la visita. Mai que jamai, per melhor saupre d’ont venem e ont anam.