Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 28–36 sur 36 résultats

  • Les noms de lieux du Tarn

    7,50

    Par l’auteur de la Toponymie générale de la France, une étude avec références et attestations, des formations linguistiques qui, depuis le préceltique, sédimentent notre toponymie. Un exemple pour d’autres départements.

  • Jaurés e Occitània

    10,00

    « Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.

  • Retrach del colonisat

    5,00

    Per un Josieu tunisian, de la descolonizacion, ont totes los cinc continents se reconeguèron. entrevista originala de l’autor sus la culturas minoritàrias de l’exagòn.

  • Questions de lenga

    12,00

    Es pas un manual tractant de tot. Mas, que siá pels mots, lor formacion, lor prononciacion o lor grafia, los biaisses de dire o las dificultats gramaticalas las pus caninas, aqueste recuèlh fa lum amb exemples e citations.

  • Nani Monsur

    5,00

    Lo « Nani Monsur » de l’autor es dialectic coma es critic. Robert Lafònt i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir.

  • Occitans sens o saber ?

    6,50

    Consí òm pòt prene consciéncia de son occitanitat ? Perqué la far nòstra e la defendre ? E qué vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.

  • Escrichs

    10,00

    Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemà, d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.

  • Lo Manifèst del Partit communista

    5,00

    Un simbòl e un monument. Lo Manifèst es seguit d’un tèxt d’Engels de 1846 sus « la nacionalitat de la França de Sud » e d’un autre, de la Republica democratica de Vietnam, en referéncia a Mistral, sus « la lenga nacionala ».

  • Los carbonièrs de La Sala

    10,00

    La cauma granda de La Sala (Decazeville), de desembre de 1961 a febrièr de 1962. L’an I de l’engatjament politic occitanista e la primièra mobilizacion per viure al païs. Lo minaire Andrieu Pradèl, Mouly e Bodon i faguèron entendre lor votz.