Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 19–27 sur 31 résultats

  • Vabre, village d’Occitanie

    13,50

    Un chef-lieu de canton, entre Sidobre et Monts de Lacaune, partagé entre catholiques et protestants. Le long des deux derniers siècles, les changements économiques, démographiques et politiques provoqués par la révolution industrielle.

  • L’étrange résurrection d’Anatole

    4,00

    Le monde peut-il être sauvé par un vieillard aveugle et malheureux ? Une nouvelle de science-fiction écrite par deux jeunes collégiennes primées au « Salon du Livre » d’Albi.

  • Pròsas geograficas

    12,00

    Dins son marselhés ruscós e drud, lo que fa totjorn sens trantalhar l’encambada primièra del costat de la lutz franca que se lèva nos apèla a viure. Sa mesura e son espèr son los de l’òme quilhat e sa fe d’eretic es raianta e contagiosa.

  • Cants de nòstrei pòbles encabestrats

    9,00

    Un montjòia poetic a cima d’una experiéncia viscuda, un rajolament d’images, una paraula de mai en mai liura, una litania, la del grand amor fàcia a la mòrt, als empèris e als genocidis.

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)

    3,00

    Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.

  • Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)

    3,00

    Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.

  • Revista VT n°1 – Occitània al sègle XIX

    3,00

    La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.

  • Bestiari, Aubres, Vinhas

    9,50

    De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire Francés i met lo gran de sal sus la coga.