Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 19–27 sur 31 résultats

  • Pròsas geograficas

    12,00

    Dins son marselhés ruscós e drud, lo que fa totjorn sens trantalhar l’encambada primièra del costat de la lutz franca que se lèva nos apèla a viure. Sa mesura e son espèr son los de l’òme quilhat e sa fe d’eretic es raianta e contagiosa.

  • Cants de nòstrei pòbles encabestrats

    9,00

    Un montjòia poetic a cima d’una experiéncia viscuda, un rajolament d’images, una paraula de mai en mai liura, una litania, la del grand amor fàcia a la mòrt, als empèris e als genocidis.

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • L’orsa

    3,50

    « Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.

  • Revista VT n° 11 – La vida e l’òbra d’Honnorat

    3,00

    Simon-Jude Honnorat (1783-1852). La vie et l’oeuvre d’Honnorat. Pour un statut de l’occitan. Colonisation, domination ou dépendance ? Le bilinguisme au Canada.

  • Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)

    3,00

    Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.

  • Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)

    3,00

    Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.

  • La Desqueta de la mameta


    Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?

  • Besadieu


    Dos contes. Besadieu es grand coma una montanha e sos uèlhs lusisson dins la nuèch. Mas l’enfantonèl n’a pas paur… Dins « Lo tropèl enairat » las fedas se daissan butar la borra, talament que quand arriba lo camion del maselièr, lo vent las pren.