Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 19–27 sur 27 résultats

  • Juli Omenàs : Fai tirar

    3,50

    Amb sas vacas, son tractor e sas abelhas, la femna, los joves barrutlaires o las vilandresas, davant la television o a la vila, tot es pas lis, se’n manca !

  • Mistral ou l’illusion

    13,50

    Contre le mythe et l’hagiographie, Robert Lafont renouvelle l’approche de l’homme, de ses choix politiques et de son oeuvre. Un éclairage lucide sur la portée et les limites de la renaissance occitane du XIXe siècle.

  • Nani Monsur

    5,00

    Lo « Nani Monsur » de l’autor es dialectic coma es critic. Robert Lafònt i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir.

  • Las passejadas de Martin de Castanet en Egipte

    3,50

    Martin de Castanet a conegut Bonaparta. A l’ombra de las piramidas, montat sus son ase e armat de son parapluèja, a desroïdas las armadas enemigas e l’a tirat d’embarràs… Abans de se’n tornar al païs.

  • Juli d’Omenac, o pren pas per rire

    3,50

    Aquí lo senhor d’Omenac, en plena Edat Mejana, a son afar demest los trobadors mai famoses, guirguilhs e guèrras entre senhors vesins.

  • Juli Omenàs : e òc es la vida !


    Lucha contra la violéncia e proteccion de las bèstias, messa televisada e inseminacion artificiala, desvolopament del torisme e libertat sexuala : quitament al campèstre la vida càmbia !

  • Los carbonièrs de La Sala

    10,00

    La cauma granda de La Sala (Decazeville), de desembre de 1961 a febrièr de 1962. L’an I de l’engatjament politic occitanista e la primièra mobilizacion per viure al païs. Lo minaire Andrieu Pradèl, Mouly e Bodon i faguèron entendre lor votz.

  • Las cronicas de Viure

    10,00

    De 1964 a 1973, editorialista, reportaire, pamfletari, istorian, critic literari, las contribucions d’Ives Roqueta a la revista Viure foguèron decisivas. Se meritan totjorn la visita. Mai que jamai, per melhor saupre d’ont venem e ont anam.

  • Juli Omenàs


    Una de las totas primièras B.D. en òc. Juli Omenàs es un païsan d’aicí. Pichon mas aluserpit, dins son trabalh dels cadajorns, a la petanca o al rugbí, enfrontat als vesins, als C.R.S. o a un escabòt de cineastas, patís… o se’n tira melhor que degun pus.