Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 18 résultats

  • Lo Salvatjon / L’Innocent

    12,00

    « Victor », « l’enfant sauvage de l’Aveyron » : Leopòld Durand a caminat sus sas pesadas e li a tornada la paraula en òc. Tant el coma Pierre Calmette, en francés, amb lor coneissença del païs, dels òmes del temps e de uèi, espolson lo mit.

  • Vie et mort de personne

    12,00

    L’auteur part à la recherche de son grand-père inconnu. Un style rapide et efficace de carnet de bord, une enquête serrée et prenante, suivie d’un court récit, Una lecçon de francés, sur la répression linguistique en famille.

  • Vabre, village d’Occitanie

    13,50

    Un chef-lieu de canton, entre Sidobre et Monts de Lacaune, partagé entre catholiques et protestants. Le long des deux derniers siècles, les changements économiques, démographiques et politiques provoqués par la révolution industrielle.

  • Revista VT n°12 – L’ensenhament de l’occitan

    3,00

    L’iniciacion a l’occitan en sieisena. Un cursus universitari complet d’occitan a Tolosa e a Ais. Lo Centre cultural occitan de Picapol. La naissance de la télévision catalane.

  • Revista VT n°10 – Engatjament et cultura

    3,00

    Syndicalisme et centralisme, le cas français. Mas d’ont ven Marianna ? Crida per la cultura palestiniana. L’intervention historique de René Nelli. Entrevista amb Eric Fraj.

  • Revista VT n°9 – Audiovisual e cultura

    3,00

    Quinze meses a FR3. Ocora – Radio-France. Jack Lang à Albi. Lo C.R.E.O. de Tolosa. Un Centre régional de documentation occitane en Provence.

  • Revista VT n° 8 – Femnas

    3,00

    Femmes au travail. L’experiéncia del grop Femnas-Fòrabanda. « Qui ten la lenga… » Provèrbis d’Occitània. Trobairitz. La femna dins la fèsta. Los cafès de femnas. Du côté de l’école des filles.

  • Revista VT n°1 – Occitània al sègle XIX

    3,00

    La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.

  • Lo Manifèst del Partit communista

    5,00

    Un simbòl e un monument. Lo Manifèst es seguit d’un tèxt d’Engels de 1846 sus « la nacionalitat de la França de Sud » e d’un autre, de la Republica democratica de Vietnam, en referéncia a Mistral, sus « la lenga nacionala ».