Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 20 résultats

  • Vabre, village d’Occitanie

    13,50

    Un chef-lieu de canton, entre Sidobre et Monts de Lacaune, partagé entre catholiques et protestants. Le long des deux derniers siècles, les changements économiques, démographiques et politiques provoqués par la révolution industrielle.

  • L’étrange résurrection d’Anatole

    4,00

    Le monde peut-il être sauvé par un vieillard aveugle et malheureux ? Une nouvelle de science-fiction écrite par deux jeunes collégiennes primées au « Salon du Livre » d’Albi.

  • Solèu roge

    9,00

    L’òbra en pròsa de Carles Camprós : sèt novèlas e un conte. Realisme crusèl, violéncia tragica, sensualitat prigonda e fina balhan a son mond pacan un relèu de noblesa rarament capitat.

  • Revista VT n° 12+ – Las arts plasticas

    3,00

    Pierre Assémat. Yvette Chon-Faure. Denis Brunet. Lilian Rigal. Bertrand Meyer. Himhoff. Gérard Lattier. Josiana Daunis.

  • Lo Decameronet

    9,00

    Un rodelet d’escrivans congressistas que subrevivon aclapats dins los escombres d’un castèl d’Urbino. Jos la fusta pintada que retarda lo desastre dònan vam a lors pantaisses erotics. La paraula creairitz desfisa la mòrt.

  • Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)

    3,00

    Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.

  • Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)

    3,00

    Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.

  • Revista VT n°1 – Occitània al sègle XIX

    3,00

    La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.

  • La tèrra deis autres

    6,50

    1956 : un apelat de Marselha es mandat en Argeria. Vida de casèrna, gardian de faro, puèi afectacion dins un comandò. Aquo’s pas que l’abans-tast d’un roman d’accion, pel bled e dins la casbà d’Argièr, que se despartís pas jamai d’una amira politica.