Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 21 résultats

  • Direm a la nòstra nena

    6,50

    De poemas occitans per dire a las nenas e als dròlles. Los aucèls e los nises, lo bèl matin e lo silenci de l’auton, la bona pluèja e la ronda dels mòrts, lo Nadal dels vencits e de breçairòlas.

  • Anthologie de la prose Occitan du moyen âge (t. 2)

    18,00

    Des Leis d’Amor, la première grammaire européenne en langue vulgaire, aux textes religieux, médicaux, alchimistes, astrologiques et aux traités de chirurgie et de mathématiques : un panorama de la prose occitane non littéraire.

  • Les noms de lieux du Tarn

    7,50

    Par l’auteur de la Toponymie générale de la France, une étude avec références et attestations, des formations linguistiques qui, depuis le préceltique, sédimentent notre toponymie. Un exemple pour d’autres départements.

  • Pròsas geograficas

    12,00

    Dins son marselhés ruscós e drud, lo que fa totjorn sens trantalhar l’encambada primièra del costat de la lutz franca que se lèva nos apèla a viure. Sa mesura e son espèr son los de l’òme quilhat e sa fe d’eretic es raianta e contagiosa.

  • Cants de nòstrei pòbles encabestrats

    9,00

    Un montjòia poetic a cima d’una experiéncia viscuda, un rajolament d’images, una paraula de mai en mai liura, una litania, la del grand amor fàcia a la mòrt, als empèris e als genocidis.

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • L’ospitau

    3,50

  • Questions de lenga

    12,00

    Es pas un manual tractant de tot. Mas, que siá pels mots, lor formacion, lor prononciacion o lor grafia, los biaisses de dire o las dificultats gramaticalas las pus caninas, aqueste recuèlh fa lum amb exemples e citations.

  • Bestiari, Aubres, Vinhas

    9,50

    De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire Francés i met lo gran de sal sus la coga.