Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 24 résultats

  • Las passejadas de Martin de Castanet al pont d’Arcòla

    3,50

    Recrutat per un sargent, Martin daissa son vilatge d’Albigés per montar a París servir dins las armadas de la Republica. Tomba plan que Bonaparta a d’embestiaments en Itàlia e que lo sòna. Velha sus el e Josefina…

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • Solèu roge

    9,00

    L’òbra en pròsa de Carles Camprós : sèt novèlas e un conte. Realisme crusèl, violéncia tragica, sensualitat prigonda e fina balhan a son mond pacan un relèu de noblesa rarament capitat.

  • L’ospitau

    3,50

  • Lo Decameronet

    9,00

    Un rodelet d’escrivans congressistas que subrevivon aclapats dins los escombres d’un castèl d’Urbino. Jos la fusta pintada que retarda lo desastre dònan vam a lors pantaisses erotics. La paraula creairitz desfisa la mòrt.

  • Juli Omenàs : Fai tirar

    3,50

    Amb sas vacas, son tractor e sas abelhas, la femna, los joves barrutlaires o las vilandresas, davant la television o a la vila, tot es pas lis, se’n manca !

  • La tèrra deis autres

    6,50

    1956 : un apelat de Marselha es mandat en Argeria. Vida de casèrna, gardian de faro, puèi afectacion dins un comandò. Aquo’s pas que l’abans-tast d’un roman d’accion, pel bled e dins la casbà d’Argièr, que se despartís pas jamai d’una amira politica.

  • Cronicas dau reire jorn

    4,00

    « E adès serà l’alba ? » tòrna demandar Bèc, pionièr d’amor e incendiari de jòia. « Poemas argerians », del temps de la guèrra, e « Cançons de pas cantar », de las annadas setanta : tant de cridas acusairas jetadas pel morre del temps nòstre.

  • Ma mòrt, ma miga, mon amor

    3,50

    Lo Dr Baranhet se tua dins un accident de veitura. Rebaladís de la mòrt, rebaladís de la vida ? Lo raconte comença a la primièra persona, de l’autre pan del miralh. Bernat de la flor de liri barrutla pel païs. Quina nafradura li faguèt cambiar de vida ? Quin espèr lo buta ?