Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 18 résultats

  • Journal (relié)

    27,00

  • Comba granda I

    13,50

    De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.

  • Etiquette

    Letras de Joan Bodon a Enric Mouly

    15,00

    Pendant 35 ans, de 1941 a 1975, dos escrivans occitans de Roergue : Joan Bodon e Enric Mouly s'escriguèron. E mai foguèssen pas del meteis temps, e mai aguèssen pas las meteissas idèas, s'endevenguèron a plec per la causa comuna que i vodèron lor vida : salvar la lenga mairala e li donar tot son lustre.

  • Solèu roge

    9,00

    L’òbra en pròsa de Carles Camprós : sèt novèlas e un conte. Realisme crusèl, violéncia tragica, sensualitat prigonda e fina balhan a son mond pacan un relèu de noblesa rarament capitat.

  • Une trajective

    9,00

    Christophe a 18 ans, il aime la liberté, les filles sculpturales et le rock. Il hante les bois et fait retentir les murs de ses solos de batterie. Un adolescent comme bien d’autres mais illettré et déficient mental. Ses dits poétiques, imprévisibles et subversifs, recueillis par sa mère.

  • L’ospitau

    3,50

  • Lo Decameronet

    9,00

    Un rodelet d’escrivans congressistas que subrevivon aclapats dins los escombres d’un castèl d’Urbino. Jos la fusta pintada que retarda lo desastre dònan vam a lors pantaisses erotics. La paraula creairitz desfisa la mòrt.

  • La tèrra deis autres

    6,50

    1956 : un apelat de Marselha es mandat en Argeria. Vida de casèrna, gardian de faro, puèi afectacion dins un comandò. Aquo’s pas que l’abans-tast d’un roman d’accion, pel bled e dins la casbà d’Argièr, que se despartís pas jamai d’una amira politica.

  • Lo peis de boès dins lo metrò

    5,00

    La vila, lo metrò, l’impersonalitat de l’admi­nistracion e l’irresponsabilitat de totas las ierarquias. La molonada e la bolegadissa : Parisencs e provincials, Occitans, Negres e Arabis, adaptats o pas. Lo derisòri de l’òme, de sos objèctes e de sa sentimentalitat.