Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 22 résultats

  • Les Juifs dans le regard de l’autre

    15,00

    L’Afrique du Nord et la Vénétie, l’univers concentrationnaire et l’oeuvre de George Orwell, mais aussi les Juifs de Bordeaux, de Toulouse et du Comtat Venaissin, l’Occupation et la Libération…

  • Anthologie de la prose Occitan du moyen âge (t. 2)

    18,00

    Des Leis d’Amor, la première grammaire européenne en langue vulgaire, aux textes religieux, médicaux, alchimistes, astrologiques et aux traités de chirurgie et de mathématiques : un panorama de la prose occitane non littéraire.

  • Revista VT n°12 – L’ensenhament de l’occitan

    3,00

    L’iniciacion a l’occitan en sieisena. Un cursus universitari complet d’occitan a Tolosa e a Ais. Lo Centre cultural occitan de Picapol. La naissance de la télévision catalane.

  • Retrach del colonisat

    5,00

    Per un Josieu tunisian, de la descolonizacion, ont totes los cinc continents se reconeguèron. entrevista originala de l’autor sus la culturas minoritàrias de l’exagòn.

  • Revista VT n° 11 – La vida e l’òbra d’Honnorat

    3,00

    Simon-Jude Honnorat (1783-1852). La vie et l’oeuvre d’Honnorat. Pour un statut de l’occitan. Colonisation, domination ou dépendance ? Le bilinguisme au Canada.

  • Revista VT n°10 – Engatjament et cultura

    3,00

    Syndicalisme et centralisme, le cas français. Mas d’ont ven Marianna ? Crida per la cultura palestiniana. L’intervention historique de René Nelli. Entrevista amb Eric Fraj.

  • Revista VT n°9 – Audiovisual e cultura

    3,00

    Quinze meses a FR3. Ocora – Radio-France. Jack Lang à Albi. Lo C.R.E.O. de Tolosa. Un Centre régional de documentation occitane en Provence.

  • Revista VT n° 8 – Femnas

    3,00

    Femmes au travail. L’experiéncia del grop Femnas-Fòrabanda. « Qui ten la lenga… » Provèrbis d’Occitània. Trobairitz. La femna dins la fèsta. Los cafès de femnas. Du côté de l’école des filles.

  • Nani Monsur

    5,00

    Lo « Nani Monsur » de l’autor es dialectic coma es critic. Robert Lafònt i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir.