Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 18 résultats

  • L’étrange résurrection d’Anatole

    4,00

    Le monde peut-il être sauvé par un vieillard aveugle et malheureux ? Une nouvelle de science-fiction écrite par deux jeunes collégiennes primées au « Salon du Livre » d’Albi.

  • Solèu roge

    9,00

    L’òbra en pròsa de Carles Camprós : sèt novèlas e un conte. Realisme crusèl, violéncia tragica, sensualitat prigonda e fina balhan a son mond pacan un relèu de noblesa rarament capitat.

  • Revista VT n° 12+ – Las arts plasticas

    3,00

    Pierre Assémat. Yvette Chon-Faure. Denis Brunet. Lilian Rigal. Bertrand Meyer. Himhoff. Gérard Lattier. Josiana Daunis.

  • Lo Decameronet

    9,00

    Un rodelet d’escrivans congressistas que subrevivon aclapats dins los escombres d’un castèl d’Urbino. Jos la fusta pintada que retarda lo desastre dònan vam a lors pantaisses erotics. La paraula creairitz desfisa la mòrt.

  • Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)

    3,00

    Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.

  • Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)

    3,00

    Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.

  • Revista VT n°1 – Occitània al sègle XIX

    3,00

    La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.

  • La tèrra deis autres

    6,50

    1956 : un apelat de Marselha es mandat en Argeria. Vida de casèrna, gardian de faro, puèi afectacion dins un comandò. Aquo’s pas que l’abans-tast d’un roman d’accion, pel bled e dins la casbà d’Argièr, que se despartís pas jamai d’una amira politica.

  • Lo peis de boès dins lo metrò

    5,00

    La vila, lo metrò, l’impersonalitat de l’admi­nistracion e l’irresponsabilitat de totas las ierarquias. La molonada e la bolegadissa : Parisencs e provincials, Occitans, Negres e Arabis, adaptats o pas. Lo derisòri de l’òme, de sos objèctes e de sa sentimentalitat.