Boutique
Affichage de 10–17 sur 17 résultats
-
J’ai de la chance
6,00€Le journal de Laurence. Handicapée à vie à la suite d’un accident à la naissance, elle « a la chance » d’être entourée pas ses amis et sa famille. Et elle a puisé dans son handicap la force d’écrire et de témoigner en toute lucidité.
-
Dernières lueurs souterraines
25,00€Par un ancien mineur de Carmaux, tous les métiers de la mine tels qu’il les a pratiqués (piqueur, foudroyeur, sondeur…). Des mineurs-paysans du Ségala aux immigrés polonais, espagnols, italiens, slaves ou maghrébin, un bel hommage à tous les camarades dont il a partagé le travail et les luttes [...]
-
Lo Salvatjon / L’Innocent
12,00€« Victor », « l’enfant sauvage de l’Aveyron » : Leopòld Durand a caminat sus sas pesadas e li a tornada la paraula en òc. Tant el coma Pierre Calmette, en francés, amb lor coneissença del païs, dels òmes del temps e de uèi, espolson lo mit.
-
Vie et mort de personne
12,00€L’auteur part à la recherche de son grand-père inconnu. Un style rapide et efficace de carnet de bord, une enquête serrée et prenante, suivie d’un court récit, Una lecçon de francés, sur la répression linguistique en famille.
-
L’orsa
3,50€« Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.
-
La Desqueta de la mameta
Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?
-
Besadieu
Dos contes. Besadieu es grand coma una montanha e sos uèlhs lusisson dins la nuèch. Mas l’enfantonèl n’a pas paur… Dins « Lo tropèl enairat » las fedas se daissan butar la borra, talament que quand arriba lo camion del maselièr, lo vent las pren.
-
Lo Manifèst del Partit communista
5,00€Un simbòl e un monument. Lo Manifèst es seguit d’un tèxt d’Engels de 1846 sus « la nacionalitat de la França de Sud » e d’un autre, de la Republica democratica de Vietnam, en referéncia a Mistral, sus « la lenga nacionala ».