Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 21 résultats

  • Juifs et source juive en Occitanie

    18,00

    Depuis le Moyen Âge et les communautés juives du Bas-Languedoc où fut écrit le premier livre de la Cabale, le Sepher Bahir, jusqu’à l’occupation allemande, une série d’études sur la présence juive en Occitanie, par les meilleurs spécialistes juifs et occitans.

  • Jaurés e Occitània

    10,00

    « Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.

  • Las passejadas de Martin de Castanet al pont d’Arcòla

    3,50

    Recrutat per un sargent, Martin daissa son vilatge d’Albigés per montar a París servir dins las armadas de la Republica. Tomba plan que Bonaparta a d’embestiaments en Itàlia e que lo sòna. Velha sus el e Josefina…

  • Retrach del colonisat

    5,00

    Per un Josieu tunisian, de la descolonizacion, ont totes los cinc continents se reconeguèron. entrevista originala de l’autor sus la culturas minoritàrias de l’exagòn.

  • Juli Omenàs : Fai tirar

    3,50

    Amb sas vacas, son tractor e sas abelhas, la femna, los joves barrutlaires o las vilandresas, davant la television o a la vila, tot es pas lis, se’n manca !

  • Revista VT n°1 – Occitània al sègle XIX

    3,00

    La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.

  • Occitans sens o saber ?

    6,50

    Consí òm pòt prene consciéncia de son occitanitat ? Perqué la far nòstra e la defendre ? E qué vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.

  • Escrichs

    10,00

    Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemà, d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.

  • Las passejadas de Martin de Castanet en Egipte

    3,50

    Martin de Castanet a conegut Bonaparta. A l’ombra de las piramidas, montat sus son ase e armat de son parapluèja, a desroïdas las armadas enemigas e l’a tirat d’embarràs… Abans de se’n tornar al païs.