Boutique
Affichage de 10–18 sur 20 résultats
-
Letras de Joan Bodon a Enric Mouly
15,00€Pendant 35 ans, de 1941 a 1975, dos escrivans occitans de Roergue : Joan Bodon e Enric Mouly s'escriguèron. E mai foguèssen pas del meteis temps, e mai aguèssen pas las meteissas idèas, s'endevenguèron a plec per la causa comuna que i vodèron lor vida : salvar la lenga mairala e li donar tot son lustre.
-
Solèu roge
9,00€L’òbra en pròsa de Carles Camprós : sèt novèlas e un conte. Realisme crusèl, violéncia tragica, sensualitat prigonda e fina balhan a son mond pacan un relèu de noblesa rarament capitat.
-
L’orsa
3,50€« Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.
-
Revista VT n° 11 – La vida e l’òbra d’Honnorat
3,00€Simon-Jude Honnorat (1783-1852). La vie et l’oeuvre d’Honnorat. Pour un statut de l’occitan. Colonisation, domination ou dépendance ? Le bilinguisme au Canada.
-
Lo Decameronet
9,00€Un rodelet d’escrivans congressistas que subrevivon aclapats dins los escombres d’un castèl d’Urbino. Jos la fusta pintada que retarda lo desastre dònan vam a lors pantaisses erotics. La paraula creairitz desfisa la mòrt.
-
Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)
3,00€Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.
-
Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)
3,00€Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.
-
La Desqueta de la mameta
Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?
-
Besadieu
Dos contes. Besadieu es grand coma una montanha e sos uèlhs lusisson dins la nuèch. Mas l’enfantonèl n’a pas paur… Dins « Lo tropèl enairat » las fedas se daissan butar la borra, talament que quand arriba lo camion del maselièr, lo vent las pren.