Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 21 résultats

  • Pròsas geograficas

    12,00

    Dins son marselhés ruscós e drud, lo que fa totjorn sens trantalhar l’encambada primièra del costat de la lutz franca que se lèva nos apèla a viure. Sa mesura e son espèr son los de l’òme quilhat e sa fe d’eretic es raianta e contagiosa.

  • Cants de nòstrei pòbles encabestrats

    9,00

    Un montjòia poetic a cima d’una experiéncia viscuda, un rajolament d’images, una paraula de mai en mai liura, una litania, la del grand amor fàcia a la mòrt, als empèris e als genocidis.

  • Jaurés e Occitània

    10,00

    « Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • L’ospitau

    3,50

  • Bestiari, Aubres, Vinhas

    9,50

    De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire Francés i met lo gran de sal sus la coga.

  • Cronicas dau reire jorn

    4,00

    « E adès serà l’alba ? » tòrna demandar Bèc, pionièr d’amor e incendiari de jòia. « Poemas argerians », del temps de la guèrra, e « Cançons de pas cantar », de las annadas setanta : tant de cridas acusairas jetadas pel morre del temps nòstre.

  • Ma mòrt, ma miga, mon amor

    3,50

    Lo Dr Baranhet se tua dins un accident de veitura. Rebaladís de la mòrt, rebaladís de la vida ? Lo raconte comença a la primièra persona, de l’autre pan del miralh. Bernat de la flor de liri barrutla pel païs. Quina nafradura li faguèt cambiar de vida ? Quin espèr lo buta ?

  • Escrichs

    10,00

    Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemà, d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.