Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 18 résultats

  • Diga-me, diga-li – Livre

    15,00

    Méthode d’enseignement de l’occitan du cours élémentaire au collège. Un apprentissage progressif des structures grammaticales de base et du vocabulaire fondamental. Chaque leçon intègre des éléments de la culture populaire (jeux, chansons, contes) et répond au besoin de jouer des enfants.

  • Les noms de lieux du Tarn

    7,50

    Par l’auteur de la Toponymie générale de la France, une étude avec références et attestations, des formations linguistiques qui, depuis le préceltique, sédimentent notre toponymie. Un exemple pour d’autres départements.

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • L’orsa

    3,50

    « Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.

  • Questions de lenga

    12,00

    Es pas un manual tractant de tot. Mas, que siá pels mots, lor formacion, lor prononciacion o lor grafia, los biaisses de dire o las dificultats gramaticalas las pus caninas, aqueste recuèlh fa lum amb exemples e citations.

  • La Desqueta de la mameta


    Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?

  • Besadieu


    Dos contes. Besadieu es grand coma una montanha e sos uèlhs lusisson dins la nuèch. Mas l’enfantonèl n’a pas paur… Dins « Lo tropèl enairat » las fedas se daissan butar la borra, talament que quand arriba lo camion del maselièr, lo vent las pren.

  • Cronicas dau reire jorn

    4,00

    « E adès serà l’alba ? » tòrna demandar Bèc, pionièr d’amor e incendiari de jòia. « Poemas argerians », del temps de la guèrra, e « Cançons de pas cantar », de las annadas setanta : tant de cridas acusairas jetadas pel morre del temps nòstre.

  • Poemas d’amor e de mòrt


    Una quista per dessobtar las raices de l’èsser, e mai las pus prigondas, arrapadas al pus sec de la bosiga e del causse. Un partiment de la fe dins la vida e tota creacion, dins un amor total qu’escalpra e qu’alisa lo poema.