Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 10–18 sur 20 résultats

  • Les noms de lieux du Tarn

    7,50

    Par l’auteur de la Toponymie générale de la France, une étude avec références et attestations, des formations linguistiques qui, depuis le préceltique, sédimentent notre toponymie. Un exemple pour d’autres départements.

  • Las passejadas de Martin de Castanet al pont d’Arcòla

    3,50

    Recrutat per un sargent, Martin daissa son vilatge d’Albigés per montar a París servir dins las armadas de la Republica. Tomba plan que Bonaparta a d’embestiaments en Itàlia e que lo sòna. Velha sus el e Josefina…

  • L’ospitau

    3,50

  • Questions de lenga

    12,00

    Es pas un manual tractant de tot. Mas, que siá pels mots, lor formacion, lor prononciacion o lor grafia, los biaisses de dire o las dificultats gramaticalas las pus caninas, aqueste recuèlh fa lum amb exemples e citations.

  • Juli Omenàs : Fai tirar

    3,50

    Amb sas vacas, son tractor e sas abelhas, la femna, los joves barrutlaires o las vilandresas, davant la television o a la vila, tot es pas lis, se’n manca !

  • Ma mòrt, ma miga, mon amor

    3,50

    Lo Dr Baranhet se tua dins un accident de veitura. Rebaladís de la mòrt, rebaladís de la vida ? Lo raconte comença a la primièra persona, de l’autre pan del miralh. Bernat de la flor de liri barrutla pel païs. Quina nafradura li faguèt cambiar de vida ? Quin espèr lo buta ?

  • Las passejadas de Martin de Castanet en Egipte

    3,50

    Martin de Castanet a conegut Bonaparta. A l’ombra de las piramidas, montat sus son ase e armat de son parapluèja, a desroïdas las armadas enemigas e l’a tirat d’embarràs… Abans de se’n tornar al païs.

  • Lo Manifèst del Partit communista

    5,00

    Un simbòl e un monument. Lo Manifèst es seguit d’un tèxt d’Engels de 1846 sus « la nacionalitat de la França de Sud » e d’un autre, de la Republica democratica de Vietnam, en referéncia a Mistral, sus « la lenga nacionala ».

  • Juli d’Omenac, o pren pas per rire

    3,50

    Aquí lo senhor d’Omenac, en plena Edat Mejana, a son afar demest los trobadors mai famoses, guirguilhs e guèrras entre senhors vesins.