Sélectionner une page

Boutique

7 résultats affichés

  • Chansons albigeoises

    12,50

    Connaissez-vous L’Albitgéso, La Gaillagolo, l’Ym­­no vaureso, La Brensole, ou La Saïssolo, autant d’hymnes célébrant Albi, Gaillac, Lavaur, Brens ou Saïx, sur des paroles de nos poètes locaux et que l’on chantait à la fin des plantureux repas d’autrefois ou pour célébrer le simple plaisir d’être entre soi ?

  • Lo Princilhon

    15,00

    « Una estranha votz pichonèla me desrevelhèt. Me fasiá : « Se vos plai… dessenha-me un moton ! » Me quilhèri coma folzejat pel tròn. Me freguèri plan los uèlhs. Regassèri. E te vegèri un omenet, quicòm d’extraordinari, que m’espiava grèvament. »

  • La cosina a vista de nas

    22,00

    Dintradas, ensaladas, sopas e bolhons, moletas, pastas, legums, peisses, porcalha, confit e fetge gras, carn, salsa, consèrvas, dessèrts, confiments o bevendas : 120 recèptas d’en cò nòstre amb tot çò que cal per las capitar. E una introduccion sus las fèstas d’un còp èra.

  • Grailaires e Crabaires

    25,00

    Testimoniatges dirèctes suls grailaires (joueurs de hautbois) de Sidòbre et dels Monts de La Cauna e suls crabaires (joueurs de cornemuse) de la Montanha negra. Amb mapas, fotografias e totes los plans dels instruments mençonats.

  • L’orsa

    3,50

    « Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.

  • La Desqueta de la mameta


    Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?

  • Besadieu


    Dos contes. Besadieu es grand coma una montanha e sos uèlhs lusisson dins la nuèch. Mas l’enfantonèl n’a pas paur… Dins « Lo tropèl enairat » las fedas se daissan butar la borra, talament que quand arriba lo camion del maselièr, lo vent las pren.