Sélectionner une page

Boutique

9 résultats affichés

  • Œuvre poétique / Òbra poetica

    29,00

    Dès 1947, l'œuvre poétique de Louisa Paulin fit l’objet d’une première somme, reprise en 1969. Aujourd’hui refondue et renouvelée grâce à de nombreux inédits, elle permet de restituer à Louisa Paulin son vrai visage.

  • Les gorges du Viaur

    10,00

    Entre Rouergue et Albigeois, une série de gorges, pays du Drac et de Jean Boudou, que n’emprunte aucune route. Chartiste et poète de langue d’oc, Edmond Cabié les a parcourues de 1885 à 1887. Le meilleur des guides encore aujourd’hui.

  • Grailaires e Crabaires

    25,00

    Testimoniatges dirèctes suls grailaires (joueurs de hautbois) de Sidòbre et dels Monts de La Cauna e suls crabaires (joueurs de cornemuse) de la Montanha negra. Amb mapas, fotografias e totes los plans dels instruments mençonats.

  • Revista VT n° 12+ – Las arts plasticas

    3,00

    Pierre Assémat. Yvette Chon-Faure. Denis Brunet. Lilian Rigal. Bertrand Meyer. Himhoff. Gérard Lattier. Josiana Daunis.

  • Revista VT n°12 – L’ensenhament de l’occitan

    3,00

    L’iniciacion a l’occitan en sieisena. Un cursus universitari complet d’occitan a Tolosa e a Ais. Lo Centre cultural occitan de Picapol. La naissance de la télévision catalane.

  • Revista VT n°10 – Engatjament et cultura

    3,00

    Syndicalisme et centralisme, le cas français. Mas d’ont ven Marianna ? Crida per la cultura palestiniana. L’intervention historique de René Nelli. Entrevista amb Eric Fraj.

  • Revista VT n°9 – Audiovisual e cultura

    3,00

    Quinze meses a FR3. Ocora – Radio-France. Jack Lang à Albi. Lo C.R.E.O. de Tolosa. Un Centre régional de documentation occitane en Provence.

  • Revista VT n° 8 – Femnas

    3,00

    Femmes au travail. L’experiéncia del grop Femnas-Fòrabanda. « Qui ten la lenga… » Provèrbis d’Occitània. Trobairitz. La femna dins la fèsta. Los cafès de femnas. Du côté de l’école des filles.

  • Lo Manifèst del Partit communista

    5,00

    Un simbòl e un monument. Lo Manifèst es seguit d’un tèxt d’Engels de 1846 sus « la nacionalitat de la França de Sud » e d’un autre, de la Republica democratica de Vietnam, en referéncia a Mistral, sus « la lenga nacionala ».