Sélectionner une page

Boutique

9 résultats affichés

  • Sosc / Rêve

    16,00

    « Soscarem, dins la nuèit, a de sorgas perdudas… Nos rêverons, dans le soir, à des sources perdues…» Ces sources perdues ce sont celles des commencements : de l’amour, du printemps, de l’eau vive et des oiseaux, des roses et des feux de joie, des chants des troubadours, de la petite fille, du village et de son ciel…

  • Chansons albigeoises

    12,50

    Connaissez-vous L’Albitgéso, La Gaillagolo, l’Ym­­no vaureso, La Brensole, ou La Saïssolo, autant d’hymnes célébrant Albi, Gaillac, Lavaur, Brens ou Saïx, sur des paroles de nos poètes locaux et que l’on chantait à la fin des plantureux repas d’autrefois ou pour célébrer le simple plaisir d’être entre soi ?

  • Lo Princilhon

    15,00

    « Una estranha votz pichonèla me desrevelhèt. Me fasiá : « Se vos plai… dessenha-me un moton ! » Me quilhèri coma folzejat pel tròn. Me freguèri plan los uèlhs. Regassèri. E te vegèri un omenet, quicòm d’extraordinari, que m’espiava grèvament. »

  • En Algérie sur les pas de Jean Boudou

    12,50

    Jean Boudou, le plus emblématique des écrivains occitans contemporains, passa ser dernières années comme professeur de sciences agricoles en Algérie et y mourut (1968-1975).

  • Los tres gendres del paure òme

    13,00

    « L’istòria es de las pus polidas, comola d’images e de personatges magics… Aquò’s règla quasiment generala que los contes se devon acabar dins lo bonur del protagonista principal. Amb aqueste, non : es dins lo big sleep de la mòrt que tot se clava… »

  • Contes de Gaulena

    9,00

    Lo grand especialista de toponimia que foguèt Ernèst Negre nos tòrna metre la lenga d’òc en boca dins l’unitat de lòc e de temps del seu vilatge d’a passat temps. Un omenatge coral a totes los seus.

  • L’orsa

    3,50

    « Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.

  • La Desqueta de la mameta


    Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?

  • Besadieu


    Dos contes. Besadieu es grand coma una montanha e sos uèlhs lusisson dins la nuèch. Mas l’enfantonèl n’a pas paur… Dins « Lo tropèl enairat » las fedas se daissan butar la borra, talament que quand arriba lo camion del maselièr, lo vent las pren.