Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 1–9 sur 25 résultats

  • La crisi Catalana una oportunitat per Euròpa, La crisi Catalana, Carles PUIGDEMONT

    La crisi Catalana

    14,00

    « La crisi catalana es una crisi europèa, e pas sonque espanhòla. Met l’Union europèa a l’espròva e l’obliga a demostrar s’es dispausada a situar los interèsses dels ciutadans als dessús d’unes de sos Estats membres. »

    – Carles Puigdemont –

  • Lo Libre del Causse

    19,00

    De la Bèla Epòca a 1968, de la Guèrra de 14 a l’Occupacion, a la Resisténcia, e al reviscòl de las Trentas Gloriosas, una saga familiala sus très generacions ont, del Causse roergàs fins a Montpelhièr, es pas solament question de trabalh e de bòrias a sauvar, mas d’argent, de sèxe e de passion.

  • Portulan

    19,00

    Portulan I, aquò’s l’encontre apassionat d’un Occidental amb l’Autre, l’Afganistan rufe, amb sa sensualitat, lo rafinament despolhat de sos pòbles e de sos desèrts. Portulan II, dempuèi la misèria e los enebriaments de las Índias, seguís los camins dels Imalaias, cap a Ladakh, lo Tibet occidentau.

  • Diccionari d’expressions e locucions Occitan

    29,00

    Lo suc e lo chuc de la lenga. Aqueste diccionari recampa mai de 6000 expressions e locucions, per la màger part jamai enregistradas, culhidas al prèp de locutors que dempuèi pichons an pas jamai quitat d’utilizar lor lenga mairala.

  • Lo Princilhon

    15,00

    « Una estranha votz pichonèla me desrevelhèt. Me fasiá : « Se vos plai… dessenha-me un moton ! » Me quilhèri coma folzejat pel tròn. Me freguèri plan los uèlhs. Regassèri. E te vegèri un omenet, quicòm d’extraordinari, que m’espiava grèvament. »

  • L’òme que plantava d’arbres

    19,00

    A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

  • Los tres gendres del paure òme

    13,00

    « L’istòria es de las pus polidas, comola d’images e de personatges magics… Aquò’s règla quasiment generala que los contes se devon acabar dins lo bonur del protagonista principal. Amb aqueste, non : es dins lo big sleep de la mòrt que tot se clava… »

  • Lo Salvatjon / L’Innocent

    12,00

    « Victor », « l’enfant sauvage de l’Aveyron » : Leopòld Durand a caminat sus sas pesadas e li a tornada la paraula en òc. Tant el coma Pierre Calmette, en francés, amb lor coneissença del païs, dels òmes del temps e de uèi, espolson lo mit.

  • Lo cabrièr de las paraulas

    12,00

    El es ensenhaire, ela infirmièra. An tres dròlles e se meton a abalir de cabras, de cabras que ne fan parlar mai d’un dins lo vilatge. Fantasiá, causida o biais de se plegar al voler del lòc ?