Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 1–9 sur 34 résultats

  • Lo Libre del Causse

    19,00

    De la Bèla Epòca a 1968, de la Guèrra de 14 a l’Occupacion, a la Resisténcia, e al reviscòl de las Trentas Gloriosas, una saga familiala sus très generacions ont, del Causse roergàs fins a Montpelhièr, es pas solament question de trabalh e de bòrias a sauvar, mas d’argent, de sèxe e de passion.

  • Cansos planhs e sirventes

    12,00

    Né à Castres en 1924, Gaston Puel vécut dans son pays natal, l’Albigeois et le Castrais, qu’il dénommait avec fierté et délectation « le comté de Toulouse ». Il fut libraire, et éditeur des plus grands : Tzara, René Nelli, Joë Bousquet, René Char, Guillevic, Michel Butor, etc.

  • Lo Princilhon

    15,00

    « Una estranha votz pichonèla me desrevelhèt. Me fasiá : « Se vos plai… dessenha-me un moton ! » Me quilhèri coma folzejat pel tròn. Me freguèri plan los uèlhs. Regassèri. E te vegèri un omenet, quicòm d’extraordinari, que m’espiava grèvament. »

  • L’òme que plantava d’arbres

    19,00

    A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

  • L’Arbre de mèl

    12,00

    Tous les grands amoureux, mozarabes et troubadours, mystiques d’Orient et d’Occident, n’ont-ils pas évoqué l’amour comme un feu dévorant ? L’amour ici encore, en tradition vivante, danse comme une flamme. Mais c’est du four d’un poète alchimiste qu’il lance ses incendies.

  • Los tres gendres del paure òme

    13,00

    « L’istòria es de las pus polidas, comola d’images e de personatges magics… Aquò’s règla quasiment generala que los contes se devon acabar dins lo bonur del protagonista principal. Amb aqueste, non : es dins lo big sleep de la mòrt que tot se clava… »

  • Lo Salvatjon / L’Innocent

    12,00

    « Victor », « l’enfant sauvage de l’Aveyron » : Leopòld Durand a caminat sus sas pesadas e li a tornada la paraula en òc. Tant el coma Pierre Calmette, en francés, amb lor coneissença del païs, dels òmes del temps e de uèi, espolson lo mit.

  • Lo cabrièr de las paraulas

    12,00

    El es ensenhaire, ela infirmièra. An tres dròlles e se meton a abalir de cabras, de cabras que ne fan parlar mai d’un dins lo vilatge. Fantasiá, causida o biais de se plegar al voler del lòc ?

  • La Coa de la Cabra

    13,50

    De vèrs 1940, un enfant de vinhairons dins l’univèrs claus d’un vilatge. La familha, la natura, lo trabalh, vistes pels uèlhs d’un mainatge. Lo jornal pòrta los ressons de la guèrra. La patria, sola se’n tracha l’escòla…