Sélectionner une page

Boutique

8 résultats affichés

  • Portulan

    19,00

    Portulan I, aquò’s l’encontre apassionat d’un Occidental amb l’Autre, l’Afganistan rufe, amb sa sensualitat, lo rafinament despolhat de sos pòbles e de sos desèrts. Portulan II, dempuèi la misèria e los enebriaments de las Índias, seguís los camins dels Imalaias, cap a Ladakh, lo Tibet occidentau.

  • Los tres gendres del paure òme

    13,00

    « L’istòria es de las pus polidas, comola d’images e de personatges magics… Aquò’s règla quasiment generala que los contes se devon acabar dins lo bonur del protagonista principal. Amb aqueste, non : es dins lo big sleep de la mòrt que tot se clava… »

  • Mirandol

    25,00

    Du village primitif de Mirandol, juché au bord du Viaur, au bourg de Bourgnounac sur le plateau, qui lui ravit la prééminence au XIXe siècle, avec l’amour passionné d’une enfant du pays, Lygie Bonnafous-Valière retrace l’histoire et reconstitue la vie de ce coin de Ségala, terre à seigle et à châtaigne.

  • Contes de Gaulena

    9,00

    Lo grand especialista de toponimia que foguèt Ernèst Negre nos tòrna metre la lenga d’òc en boca dins l’unitat de lòc e de temps del seu vilatge d’a passat temps. Un omenatge coral a totes los seus.

  • Vabre, village d’Occitanie

    13,50

    Un chef-lieu de canton, entre Sidobre et Monts de Lacaune, partagé entre catholiques et protestants. Le long des deux derniers siècles, les changements économiques, démographiques et politiques provoqués par la révolution industrielle.

  • Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)

    3,00

    Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.

  • Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)

    3,00

    Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.

  • Lo Manifèst del Partit communista

    5,00

    Un simbòl e un monument. Lo Manifèst es seguit d’un tèxt d’Engels de 1846 sus « la nacionalitat de la França de Sud » e d’un autre, de la Republica democratica de Vietnam, en referéncia a Mistral, sus « la lenga nacionala ».