Sélectionner une page

Boutique

8 résultats affichés

  • Lo Princilhon

    15,00

    « Una estranha votz pichonèla me desrevelhèt. Me fasiá : « Se vos plai… dessenha-me un moton ! » Me quilhèri coma folzejat pel tròn. Me freguèri plan los uèlhs. Regassèri. E te vegèri un omenet, quicòm d’extraordinari, que m’espiava grèvament. »

  • L’òme que plantava d’arbres

    19,00

    A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

  • Les gorges du Viaur

    10,00

    Entre Rouergue et Albigeois, une série de gorges, pays du Drac et de Jean Boudou, que n’emprunte aucune route. Chartiste et poète de langue d’oc, Edmond Cabié les a parcourues de 1885 à 1887. Le meilleur des guides encore aujourd’hui.

  • La cosina a vista de nas

    22,00

    Dintradas, ensaladas, sopas e bolhons, moletas, pastas, legums, peisses, porcalha, confit e fetge gras, carn, salsa, consèrvas, dessèrts, confiments o bevendas : 120 recèptas d’en cò nòstre amb tot çò que cal per las capitar. E una introduccion sus las fèstas d’un còp èra.

  • L’orsa

    3,50

    « Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.

  • Terre promise, terre offerte

    13,00

    Un médecin du pays cathare à l’écoute du dire des malades et des maladies. Un arc-en-ciel de recettes alimentaires, vitales et spirituelles. Un livre mûri pendant des années, dans une langue éblouissante. Un chant de liberté et un chemin de vie.

  • La Desqueta de la mameta


    Setada sus sa cadiereta basseta, la mameta que bròca japa talament que la cauceta ven tan longa que dintra pas mai dins la desqueta… « Fai tirar » es l’istòria d’un camion que vòl pas demarrar. Qual sap se Cluca roge o Cluca verd lo daissaràn passar ?

  • Besadieu


    Dos contes. Besadieu es grand coma una montanha e sos uèlhs lusisson dins la nuèch. Mas l’enfantonèl n’a pas paur… Dins « Lo tropèl enairat » las fedas se daissan butar la borra, talament que quand arriba lo camion del maselièr, lo vent las pren.