Boutique
9 résultats affichés
-
Cansos planhs e sirventes
12,00€NĂ© Ă Castres en 1924, Gaston Puel vĂ©cut dans son pays natal, l’Albigeois et le Castrais, qu’il dĂ©nommait avec fiertĂ© et dĂ©lectation « le comtĂ© de Toulouse ». Il fut libraire, et Ă©diteur des plus grands : Tzara, RenĂ© Nelli, JoĂ« Bousquet, RenĂ© Char, Guillevic, Michel Butor, etc.
-
L’Arbre de mèl
12,00€Tous les grands amoureux, mozarabes et troubadours, mystiques d’Orient et d’Occident, n’ont-ils pas Ă©voquĂ© l’amour comme un feu dĂ©vorant ? L’amour ici encore, en tradition vivante, danse comme une flamme. Mais c’est du four d’un poète alchimiste qu’il lance ses incendies.
-
Lo cabrièr de las paraulas
12,00€El es ensenhaire, ela infirmièra. An tres dròlles e se meton a abalir de cabras, de cabras que ne fan parlar mai d’un dins lo vilatge. Fantasiá, causida o biais de se plegar al voler del lòc ?
-
La Coa de la Cabra
13,50€De vèrs 1940, un enfant de vinhairons dins l’univèrs claus d’un vilatge. La familha, la natura, lo trabalh, vistes pels uèlhs d’un mainatge. Lo jornal pòrta los ressons de la guèrra. La patria, sola se’n tracha l’escòla…
-
Pròsas geograficas
12,00€Dins son marselhĂ©s ruscĂłs e drud, lo que fa totjorn sens trantalhar l’encambada primièra del costat de la lutz franca que se lèva nos apèla a viure. Sa mesura e son espèr son los de l’òme quilhat e sa fe d’eretic es raianta e contagiosa.
-
Cants de nòstrei pòbles encabestrats
9,00€Un montjòia poetic a cima d’una experiĂ©ncia viscuda, un rajolament d’images, una paraula de mai en mai liura, una litania, la del grand amor fĂ cia a la mòrt, als empèris e als genocidis.
-
L’ospitau
3,50€ -
Bestiari, Aubres, Vinhas
9,50€De la cabra monja a la femna sèrp, de la vaca que ritz a la luzèrda a l’adultèri sagrat, del platana fonccionari a la sarda a l’òli, Petit lèva la lèbre e Pèire FrancĂ©s i met lo gran de sal sus la coga.
-
Ma mòrt, ma miga, mon amor
3,50€Lo Dr Baranhet se tua dins un accident de veitura. RebaladĂs de la mòrt, rebaladĂs de la vida ? Lo raconte comença a la primièra persona, de l’autre pan del miralh. Bernat de la flor de liri barrutla pel paĂŻs. Quina nafradura li faguèt cambiar de vida ? Quin espèr lo buta ?