Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 1–9 sur 14 résultats

  • La crisi Catalana una oportunitat per Euròpa, La crisi Catalana, Carles PUIGDEMONT

    La crisi Catalana

    14,00

    « La crisi catalana es una crisi europèa, e pas sonque espanhòla. Met l’Union europèa a l’espròva e l’obliga a demostrar s’es dispausada a situar los interèsses dels ciutadans als dessús d’unes de sos Estats membres. »

    – Carles Puigdemont –

  • Jaurés e Occitània

    10,00

    « Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.

  • Las passejadas de Martin de Castanet al pont d’Arcòla

    3,50

    Recrutat per un sargent, Martin daissa son vilatge d’Albigés per montar a París servir dins las armadas de la Republica. Tomba plan que Bonaparta a d’embestiaments en Itàlia e que lo sòna. Velha sus el e Josefina…

  • Retrach del colonisat

    5,00

    Per un Josieu tunisian, de la descolonizacion, ont totes los cinc continents se reconeguèron. entrevista originala de l’autor sus la culturas minoritàrias de l’exagòn.

  • Juli Omenàs : Fai tirar

    3,50

    Amb sas vacas, son tractor e sas abelhas, la femna, los joves barrutlaires o las vilandresas, davant la television o a la vila, tot es pas lis, se’n manca !

  • Nani Monsur

    5,00

    Lo « Nani Monsur » de l’autor es dialectic coma es critic. Robert Lafònt i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir.

  • Occitans sens o saber ?

    6,50

    Consí òm pòt prene consciéncia de son occitanitat ? Perqué la far nòstra e la defendre ? E qué vòl dire ? Sens jamai s’amagar darrièr sa fonccion o son saber, sociològa e militanta, Maria Clara Viguièr assaja d’o desrambolhar tot.

  • Escrichs

    10,00

    Una tièra d’articles pareguts de 1955 a 1975. Que s’agigue de filosofia, de teatre, de cinemà, d’istòria politica, d’etnologia, de sociologia, de literatura, de lenga e de cultura, o de Provença, Pèire Pessamèssa fa pròva de la pus granda libertat.

  • Las passejadas de Martin de Castanet en Egipte

    3,50

    Martin de Castanet a conegut Bonaparta. A l’ombra de las piramidas, montat sus son ase e armat de son parapluèja, a desroïdas las armadas enemigas e l’a tirat d’embarràs… Abans de se’n tornar al païs.