Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 1–9 sur 23 résultats

  • Cansos planhs e sirventes

    12,00

    Né à Castres en 1924, Gaston Puel vécut dans son pays natal, l’Albigeois et le Castrais, qu’il dénommait avec fierté et délectation « le comté de Toulouse ». Il fut libraire, et éditeur des plus grands : Tzara, René Nelli, Joë Bousquet, René Char, Guillevic, Michel Butor, etc.

  • L’Arbre de mèl

    12,00

    Tous les grands amoureux, mozarabes et troubadours, mystiques d’Orient et d’Occident, n’ont-ils pas évoqué l’amour comme un feu dévorant ? L’amour ici encore, en tradition vivante, danse comme une flamme. Mais c’est du four d’un poète alchimiste qu’il lance ses incendies.

  • Lo Salvatjon / L’Innocent

    12,00

    « Victor », « l’enfant sauvage de l’Aveyron » : Leopòld Durand a caminat sus sas pesadas e li a tornada la paraula en òc. Tant el coma Pierre Calmette, en francés, amb lor coneissença del païs, dels òmes del temps e de uèi, espolson lo mit.

  • Lo cabrièr de las paraulas

    12,00

    El es ensenhaire, ela infirmièra. An tres dròlles e se meton a abalir de cabras, de cabras que ne fan parlar mai d’un dins lo vilatge. Fantasiá, causida o biais de se plegar al voler del lòc ?

  • Tròbas del Reumàs äucaire

    5,00

    O : consí fa bon trobar quand òm se met d’empachas. Aquelas tròbas, dins lo biais de l’OuLiPo, son pas per rire mas per esternudar.

  • La Coa de la Cabra

    13,50

    De vèrs 1940, un enfant de vinhairons dins l’univèrs claus d’un vilatge. La familha, la natura, lo trabalh, vistes pels uèlhs d’un mainatge. Lo jornal pòrta los ressons de la guèrra. La patria, sola se’n tracha l’escòla…

  • Solstici d’amor

    7,00

    La capacitat d’agachar sas angoissas en fàcia, mas tanben, a tocar tèrra, la de se meravilhar de nòstra insuportabla e adorabla, umana e inumana condicion.

  • Contes de Gaulena

    9,00

    Lo grand especialista de toponimia que foguèt Ernèst Negre nos tòrna metre la lenga d’òc en boca dins l’unitat de lòc e de temps del seu vilatge d’a passat temps. Un omenatge coral a totes los seus.

  • Direm a la nòstra nena

    6,50

    De poemas occitans per dire a las nenas e als dròlles. Los aucèls e los nises, lo bèl matin e lo silenci de l’auton, la bona pluèja e la ronda dels mòrts, lo Nadal dels vencits e de breçairòlas.