Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 1–9 sur 14 résultats

  • Lo Princilhon

    15,00

    « Una estranha votz pichonèla me desrevelhèt. Me fasiá : « Se vos plai… dessenha-me un moton ! » Me quilhèri coma folzejat pel tròn. Me freguèri plan los uèlhs. Regassèri. E te vegèri un omenet, quicòm d’extraordinari, que m’espiava grèvament. »

  • Los tres gendres del paure òme

    13,00

    « L’istòria es de las pus polidas, comola d’images e de personatges magics… Aquò’s règla quasiment generala que los contes se devon acabar dins lo bonur del protagonista principal. Amb aqueste, non : es dins lo big sleep de la mòrt que tot se clava… »

  • Tròbas del Reumàs äucaire

    5,00

    O : consí fa bon trobar quand òm se met d’empachas. Aquelas tròbas, dins lo biais de l’OuLiPo, son pas per rire mas per esternudar.

  • Solstici d’amor

    7,00

    La capacitat d’agachar sas angoissas en fàcia, mas tanben, a tocar tèrra, la de se meravilhar de nòstra insuportabla e adorabla, umana e inumana condicion.

  • Contes de Gaulena

    9,00

    Lo grand especialista de toponimia que foguèt Ernèst Negre nos tòrna metre la lenga d’òc en boca dins l’unitat de lòc e de temps del seu vilatge d’a passat temps. Un omenatge coral a totes los seus.

  • Direm a la nòstra nena

    6,50

    De poemas occitans per dire a las nenas e als dròlles. Los aucèls e los nises, lo bèl matin e lo silenci de l’auton, la bona pluèja e la ronda dels mòrts, lo Nadal dels vencits e de breçairòlas.

  • Anthologie de la prose Occitan du moyen âge (t. 2)

    18,00

    Des Leis d’Amor, la première grammaire européenne en langue vulgaire, aux textes religieux, médicaux, alchimistes, astrologiques et aux traités de chirurgie et de mathématiques : un panorama de la prose occitane non littéraire.

  • La vida en tecnicolor

    5,00

    Poesia d’aligança, coma l’arca de la Bíblia e l’arca de las bòrias comola de totas las riquesas de la tèrra, de consentiment de l’òme al mond e del mond a l’òme e d’amor.

  • L’orsa

    3,50

    « Cada conte del pòble es un poema » çò disiá Poshquin. Lo caçaire tua l’orsa e li rauba sos pichons. Lo lop, lo vibre, la missara, lo gat-pudre, la lèbre, l’eiriç e totas las bèstias del bòsc li venon portar solaç.