Sélectionner une page

Boutique

Affichage de 1–9 sur 26 résultats

  • La crisi Catalana una oportunitat per Euròpa, La crisi Catalana, Carles PUIGDEMONT

    La crisi Catalana

    14,00

    « La crisi catalana es una crisi europèa, e pas sonque espanhòla. Met l’Union europèa a l’espròva e l’obliga a demostrar s’es dispausada a situar los interèsses dels ciutadans als dessús d’unes de sos Estats membres. »

    – Carles Puigdemont –

  • Lo Libre del Causse

    19,00

    De la Bèla Epòca a 1968, de la Guèrra de 14 a l’Occupacion, a la Resisténcia, e al reviscòl de las Trentas Gloriosas, una saga familiala sus très generacions ont, del Causse roergàs fins a Montpelhièr, es pas solament question de trabalh e de bòrias a sauvar, mas d’argent, de sèxe e de passion.

  • Lo Princilhon

    15,00

    « Una estranha votz pichonèla me desrevelhèt. Me fasiá : « Se vos plai… dessenha-me un moton ! » Me quilhèri coma folzejat pel tròn. Me freguèri plan los uèlhs. Regassèri. E te vegèri un omenet, quicòm d’extraordinari, que m’espiava grèvament. »

  • L’òme que plantava d’arbres

    19,00

    A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

  • Los tres gendres del paure òme

    13,00

    « L’istòria es de las pus polidas, comola d’images e de personatges magics… Aquò’s règla quasiment generala que los contes se devon acabar dins lo bonur del protagonista principal. Amb aqueste, non : es dins lo big sleep de la mòrt que tot se clava… »

  • Lo Salvatjon / L’Innocent

    12,00

    « Victor », « l’enfant sauvage de l’Aveyron » : Leopòld Durand a caminat sus sas pesadas e li a tornada la paraula en òc. Tant el coma Pierre Calmette, en francés, amb lor coneissença del païs, dels òmes del temps e de uèi, espolson lo mit.

  • Lo cabrièr de las paraulas

    12,00

    El es ensenhaire, ela infirmièra. An tres dròlles e se meton a abalir de cabras, de cabras que ne fan parlar mai d’un dins lo vilatge. Fantasiá, causida o biais de se plegar al voler del lòc ?

  • La Coa de la Cabra

    13,50

    De vèrs 1940, un enfant de vinhairons dins l’univèrs claus d’un vilatge. La familha, la natura, lo trabalh, vistes pels uèlhs d’un mainatge. Lo jornal pòrta los ressons de la guèrra. La patria, sola se’n tracha l’escòla…

  • Contes de Gaulena

    9,00

    Lo grand especialista de toponimia que foguèt Ernèst Negre nos tòrna metre la lenga d’òc en boca dins l’unitat de lòc e de temps del seu vilatge d’a passat temps. Un omenatge coral a totes los seus.