Sélectionner une page

Boutique

8 résultats affichés

  • Los tres gendres del paure òme

    13,00

    « L’istòria es de las pus polidas, comola d’images e de personatges magics… Aquò’s règla quasiment generala que los contes se devon acabar dins lo bonur del protagonista principal. Amb aqueste, non : es dins lo big sleep de la mòrt que tot se clava… »

  • Diga-me, diga-li – Livre

    15,00

    Méthode d’enseignement de l’occitan du cours élémentaire au collège. Un apprentissage progressif des structures grammaticales de base et du vocabulaire fondamental. Chaque leçon intègre des éléments de la culture populaire (jeux, chansons, contes) et répond au besoin de jouer des enfants.

  • Jaurés e Occitània

    10,00

    « Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents.

  • Revista VT n° 11 – La vida e l’òbra d’Honnorat

    3,00

    Simon-Jude Honnorat (1783-1852). La vie et l’oeuvre d’Honnorat. Pour un statut de l’occitan. Colonisation, domination ou dépendance ? Le bilinguisme au Canada.

  • Revista VT n°5 – Poesia occitana d’ara (2)

    3,00

    Jòrdi Blanc, Franco Bronzat, Sèrgi Carles, Anna Isac, Francés Gasanhas, Carles Nogaret, Joan Ives Roier, Joan Luc Sauvaigo, Alem Surre-Garcia, Joan Pèire Tardiu.

  • Revista VT n°4 – Poesia occitana d’ara (1)

    3,00

    Sèrgi Bèc, Ives Roqueta, Peir Andreu Delbeau, Felip Gardy, Joan Larzac, Rotland Pecot, Joan Maria Petit, Joan Bernat Vaselhas, Ramon Busquet, Marcèla Delpastre.

  • Revista VT n°1 – Occitània al sègle XIX

    3,00

    La pensada politica occitana al sègle XIX. La Comuna de Marselha. Los dròlles de las fargas de La Sala.

  • Las cronicas de Viure

    10,00

    De 1964 a 1973, editorialista, reportaire, pamfletari, istorian, critic literari, las contribucions d’Ives Roqueta a la revista Viure foguèron decisivas. Se meritan totjorn la visita. Mai que jamai, per melhor saupre d’ont venem e ont anam.